Doble violència vers a les dones Palestines

El dia 17 de gener 2011 Dània Innab va llegir el següent Manifest, en nom de la  Comunitat Palestina de Catalunya:

       La violència de gènere és aquella que s'exerceix d'un sexe cap a un altre. En general, el concepte nomena a la violència contra la dona, on el subjecte passiu és la persona del gènere femení. En aquest sentit, també s'utilitzen les nocions de violència masclista, violència de parella i violència domèstica.

Aquest any passat 2010 la xifra de dones mortes per violència de gènere és la més alta en tres anys, per agressió de la seva parella o ex parella, tant en àmbit domèstic com en el públic i em pregunto

què es el que esta fallant???

Nacions Unides, assenyala que al món almenys una de cada tres dones, és a dir, més de mil milions de dones, són colpejades, coaccionades sexualment o sofreixen un altre tipus d'abús en la seva vida.

Entenc que la violència vers les dones, la masclista, esdevé una vulneració greu dels drets humans bàsics, i per tant, dels drets de la ciutadania. Les dones tenen el dret a viure lliures de violències masclistes en el seu espai públic i privat, tenen dret a ser ateses, a sentir-se segures i en tot cas a estar protegides pel sistema públic, com a ciutadanes.

 Hi han altres maneres de violència contra les dones que es troben en situacions de conflicte com el cas de les dones palestines.Tant les que viuen en el territori ocupat del 48 com el del 67, reben doble violència. Per un cantó han de defensar els seus drets d’igualtat amb l'home i l'altra lluitar vers l’ocupació militar Israelí

 La dona Palestina rep violència quant les excavadores israelianes destrueixen la seva llar per considerar-ho il·legal, uant els sionistes ocupen i s’apropien de les seves cases,  terres, establiments etc...

Les dones palestines detingudes per raons polítiques, son agredides sexualment per les forces d'ocupació israeliana pel fet de deshonrar-les  en públic o davant dels seus familiars, ja sigui verbalment amb amenaces de violació, amb gestos i actes obscens o obligant-les a despullar-se.

Son víctima de vexacions en els controls de les tropes israelianes, les obliguen a aixecar la roba per cerciorar-les que no porten cap tipus d'explosiu.

És violència quant les  tropes israelianes assassinen el seu nen, home, pare germà etc...

¿No és violència quant la dona ha de passar 6 hores cada dia rodejant el mur del Apartheid per anar a la feina, a l’ universitat, a l’escola o els hospitals?

Des d’aquí les dones palestines volem donar les gracies a les dones catalanes i espanyoles per la meravellosa feina  feta tant en el seu territori com en el nostre, van estar aquest estiu passat donant-nos suport de tota mena. Hem de tenir esperança i pensar en un futur on homes i dones ens relacionem d'igual a igual, amb respecte i en una convivència sense violència.

Que s’escolti la veu del  nostre poble  i  les seves dones, les dones som portadores de vida i anelem la Pau, per tant unim les nostres veus en una sola, per defensar la vida  en una Palestina lliure.

Perquè a Catalunya, Palestina o a qualsevol lloc del món, quan maltracten a una dona ens maltracten a totes!!!

Fadwa Tuqán és una de les grans dones que ha donat el poble palestí, va néixer  a la ciutat Cisjordania de Nablus. A través de les seves poesies va lluitar  vers les injustícies de l'Estat d'Israel, i per la reivindicació dels drets de les dones en un món patriarcal.

La poesia  "La llamada de la tierra", està dedicada a la dona palestina que viu en els camps de refugiats:

"¿Me han usurpado mi tierra? ¿Me han privado de mis derechos,
y me voy a quedar aquí, uncido al exilio, humillado y desnudo?
¿Me voy a quedar aquí a morir como un extraño en tierra extraña?
¿Me voy a quedar? ¿Y quién lo ha dicho? Volveré a la tierra amada.
¡Por supuesto que volveré! Y allí se cerrará el libro de mi vida.
Se apiadará de mí su tierra generosa y dará cobijo a mis cenizas.
¡Regresaré, es necesario que vuelva!
¡Regresaré, comoquiera que sean mis desgracias!".

Mas siguió desterrado, observando su tierra
y murmurando: "¡Es necesario que vuelva!".

Mientras, agachaba la cabeza en la tienda,
cerrando el alma a su oscuridad,
cerrando el pecho a su desgracia.

Pero seguía estando ahí, fija, esa idea,
zumbando febril y silenciosa,
hirviendo y ardiendo en su cabeza,
quemando, como el fuego, sus sentidos:
"¡Regresaré, es necesario que vuelva!"

Dània