Dimarts, 27 de gener de 2009
Comunitat Palestina Catalunya -
Comunitat Palestina de Catalunya
Com viviu les notícies que arriben des de Gaza?
Estem
desolats. Tenim familiars a Gaza, tots coneixem víctimes de la
tragèdia. Són dies molt tristos, per nosaltres, molt tristos. L'escalada
de barbàrie israeliana sembla no tenir límit. Estem horroritzats pel
que que està passant, però ni així han aconseguit robar-nos l'esperança
en un futur de pau i llibertat. Creu-me que el poble palestí volem i
necessitem la pau i la llibertat més que ningú.
El món ha d'obligar a l'Estat d'Israel a complir les resolucions de
Nacions Unides. Si Israel fa el que fa, si comet crims de guerra
monstruosos, si sotmet la població al límit de morir de fam durant mesos
de setge, si ara intensifica la massacre contra els palestins, és
perquè el govern d'Israel sap que compta amb la complicitat de la resta
de potències mundials, principalment amb el suport nord-americà, però
també dels governs europeus.
Què és el que demaneu?
Després de tantes dècades d'ocupació i sofriment, ens dol haver de contestar aquesta pregunta. És que algú encara no ho sap? Volem el que sempre hem demanat i el que es mereixen tots els pobles, els palestins inclosos. Volem viure en pau i dignitat. És per això que hem d'atacar les arrels del conflicte: hem d'acabar amb l'ocupació militar israeliana de tots els territoris palestins. L'ocupació només acabarà quan el món li digui a Israel que ja n'hi ha prou.
Nosaltres no volem actuar amb odi ni amb venjança. No volem per als habitants de Tel Aviv el grau de sofriment, mort i misèria que estan patint els palestins a Gaza. El que demanem és que Israel compleixi amb el dret internacional, que aturi la massacre immediatament i que posi fi a l'ocupació. Quan escolto comentaristes que intenten repartir la culpa i la responsabilitat a parts iguals entre palestins i israelians, m'indigno. Qui té un exèrcit? Qui és el país ocupant i qui és el poble ocupat? Qui pateix una aclaparadora majoria de víctimes? Quants milers de víctimes palestines faran falta perquè es reconegui la profunda injustícia de l'ocupació? Només el racisme contra els àrabs pot explicar que la desproporció de víctimes no es tingui en compte. Amb tot el que està passant, els que tenen el coratge de culpar els palestins o bé són cecs o bé amaguen interessos inconfessables.
Creus que la majoria de catalans pensen així?
No, no, en absolut. Per sort, els qui busquen excuses per justificar els crims de guerra israelians són una minoria. Ens sentim molt recolzats per la majoria del poble català. La societat civil catalana ens ha donat mostres molt clares de suport. Per a nosaltres els palestins, aquestes mostres de suport són molt necessàries perquè ens ajuden a mantenir viva l'esperança. Cal recordar que aquestes mostres de solidaritat de Catalunya amb els palestins no són noves. Sobretot des de la Primera Intifada, ara ja fa més de vint anys, hem rebut reiterades mostres de suport, que ens han ajudat a suportar la tragèdia i a sentir-nos acollits a Catalunya.
Com podem ajudar el poble palestí?
Hem d'intentar transformar el suport social i de carrer que té la causa palestina en un suport polític i efectiu per a la causa de la pau a la Mediterrània, que actualment és el mateix que dir la causa contra el règim d'apartheid i colonialista israelià. Per això tenim un precedent històric de moviment internacional de boicot que va contribuir de manera decisiva en la fi d'un altre règim d'opressió racista: és el cas de la Sud-Àfrica de l'apartheid. No és casualitat que la Sud-àfrica de l'apartheid comptés amb el suport entusiasta d'Israel, fins i tot en les pitjors hores de boicot internacional. I no és tampoc casualitat que la recent endegada Campanya Internacional per el Boicot, les Sancions i les Desinversions contra Israel s'inspiri precisament en aquesta mateixa experiència.
Aquesta campanya internacional a la qual s'hi ha sumat el moviment contra la guerra de Catalunya, ha de pressionar a la Unió Europea perquè apliqui sancions, començant per la suspensió de l'Acord de Comerç preferencial entre la UE i Israel. En l'àmbit estatal hem d'aconseguir que el govern espanyol deixi de comprar i vendre armes a Israel. Pel que fa a la Generalitat, hem de denunciar el foment de relacions comercials amb Israel que impulsen els departaments de Vicepresidència i d'Innovació, Universitats i Empresa. Finalment el conjunt de la societat civil, i molt especialment els sindicats, hem d'impulsar una campanya de boicot als productes israelians.
Com viviu les notícies que arriben des de Gaza?
Estem
desolats. Tenim familiars a Gaza, tots coneixem víctimes de la
tragèdia. Són dies molt tristos, per nosaltres, molt tristos. L'escalada
de barbàrie israeliana sembla no tenir límit. Estem horroritzats pel
que que està passant, però ni així han aconseguit robar-nos l'esperança
en un futur de pau i llibertat. Creu-me que el poble palestí volem i
necessitem la pau i la llibertat més que ningú.
El món ha d'obligar a l'Estat d'Israel a complir les resolucions de
Nacions Unides. Si Israel fa el que fa, si comet crims de guerra
monstruosos, si sotmet la població al límit de morir de fam durant mesos
de setge, si ara intensifica la massacre contra els palestins, és
perquè el govern d'Israel sap que compta amb la complicitat de la resta
de potències mundials, principalment amb el suport nord-americà, però
també dels governs europeus.Què és el que demaneu?
Després de tantes dècades d'ocupació i sofriment, ens dol haver de contestar aquesta pregunta. És que algú encara no ho sap? Volem el que sempre hem demanat i el que es mereixen tots els pobles, els palestins inclosos. Volem viure en pau i dignitat. És per això que hem d'atacar les arrels del conflicte: hem d'acabar amb l'ocupació militar israeliana de tots els territoris palestins. L'ocupació només acabarà quan el món li digui a Israel que ja n'hi ha prou.
Nosaltres no volem actuar amb odi ni amb venjança. No volem per als habitants de Tel Aviv el grau de sofriment, mort i misèria que estan patint els palestins a Gaza. El que demanem és que Israel compleixi amb el dret internacional, que aturi la massacre immediatament i que posi fi a l'ocupació. Quan escolto comentaristes que intenten repartir la culpa i la responsabilitat a parts iguals entre palestins i israelians, m'indigno. Qui té un exèrcit? Qui és el país ocupant i qui és el poble ocupat? Qui pateix una aclaparadora majoria de víctimes? Quants milers de víctimes palestines faran falta perquè es reconegui la profunda injustícia de l'ocupació? Només el racisme contra els àrabs pot explicar que la desproporció de víctimes no es tingui en compte. Amb tot el que està passant, els que tenen el coratge de culpar els palestins o bé són cecs o bé amaguen interessos inconfessables.
Creus que la majoria de catalans pensen així?
No, no, en absolut. Per sort, els qui busquen excuses per justificar els crims de guerra israelians són una minoria. Ens sentim molt recolzats per la majoria del poble català. La societat civil catalana ens ha donat mostres molt clares de suport. Per a nosaltres els palestins, aquestes mostres de suport són molt necessàries perquè ens ajuden a mantenir viva l'esperança. Cal recordar que aquestes mostres de solidaritat de Catalunya amb els palestins no són noves. Sobretot des de la Primera Intifada, ara ja fa més de vint anys, hem rebut reiterades mostres de suport, que ens han ajudat a suportar la tragèdia i a sentir-nos acollits a Catalunya.
Com podem ajudar el poble palestí?
Hem d'intentar transformar el suport social i de carrer que té la causa palestina en un suport polític i efectiu per a la causa de la pau a la Mediterrània, que actualment és el mateix que dir la causa contra el règim d'apartheid i colonialista israelià. Per això tenim un precedent històric de moviment internacional de boicot que va contribuir de manera decisiva en la fi d'un altre règim d'opressió racista: és el cas de la Sud-Àfrica de l'apartheid. No és casualitat que la Sud-àfrica de l'apartheid comptés amb el suport entusiasta d'Israel, fins i tot en les pitjors hores de boicot internacional. I no és tampoc casualitat que la recent endegada Campanya Internacional per el Boicot, les Sancions i les Desinversions contra Israel s'inspiri precisament en aquesta mateixa experiència.
Aquesta campanya internacional a la qual s'hi ha sumat el moviment contra la guerra de Catalunya, ha de pressionar a la Unió Europea perquè apliqui sancions, començant per la suspensió de l'Acord de Comerç preferencial entre la UE i Israel. En l'àmbit estatal hem d'aconseguir que el govern espanyol deixi de comprar i vendre armes a Israel. Pel que fa a la Generalitat, hem de denunciar el foment de relacions comercials amb Israel que impulsen els departaments de Vicepresidència i d'Innovació, Universitats i Empresa. Finalment el conjunt de la societat civil, i molt especialment els sindicats, hem d'impulsar una campanya de boicot als productes israelians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario