EL PUNT
Divendres,
20 de maig del 2011
Després de l'assalt als vaixells de la Flotilla de la Llibertat, la tensió ha tornat a escalar al Pròxim Orient i Salam Almaslamani no comprèn que Israel no rebi sancions internacionals.
"La situació de la població als territoris ocupats de Palestina és cada
cop més insostenible, però ni els Estats Units ni la resta de països fan
res. I qui calla, atorga". La presidenta de la Comunitat Palestina a
Catalunya, Salam Almaslamani, ha explicat aquest dissabte que Israel no
canviarà la seva actitud "dèspota" cap als palestins fins que la
comunitat internacional no faci un boicot econòmic i polític a Israel,
similar al que a partir dels anys 60 va ajudar a acabar amb l'apartheid a Sud-Àfrica.
Després de l'assalt als vaixells de la Flotilla de la Llibertat, la tensió ha tornat a escalar al Pròxim Orient i Almaslamani no comprèn que Israel no rebi sancions internacionals.
"Recordo quan era petita. Un dia van començar a sonar les sirenes que indicaven el toc de queda. Una amiga meva i jo vam començar a córrer. Els soldats israelians van començar a disparar i ella va morir". Salam Almaslamani va viure els primers 20 anys de la seva vida, fins al 1967, a Nablus (Cisjordània).
Com que vivia en una de les poblacions del centre de la ciutat, sovint els soldats israelians desallotjaven tota la família per fer servir l'habitatge com a punt estratègic de vigilància. "Aleshores havíem d'anar a casa un familiar, sense saber fins quan", recorda. "Recordo que durant la meva infància faltava de tot. Quan vius així, et fas gran de cop, encara que siguis un nen petit".
Tot i que recorda 'l'horror, la por, la impotència i la ràbia' que sentia quan era una nena, l'horroritza encara més veure com ha empitjorat la situació als territoris ocupats. "Abans no hi havia el mur, ni tants punts de control, que ja arriben als 600", explica.
Per a la presidenta de la comunitat palestina, el govern de dretes de Benjamin Netanyahu hi té molt a veure. "D'un govern militar, què en podem esperar? Guerres", assegura.
"S'haurien d'imposar sancions"
Almaslamani lamenta els "crims de guerra" que perpetua l'estat d'Israel, com l'assalt a la Flotilla de la Llibertat, que va causar la mort d'almenys nou persones –deu, segons els cooperants propalestins–. Però el que més li dol és que diversos països, entre ells Espanya, segueixin mantenint els vincles comercials amb Israel com si res no hagués passat. "S'haurien d'imposar sancions", reclama.
Solucions al conflicte? "Sempre tenim esperança que Palestina fos un estat i que poguéssim viure els dos estats junts. Però per això ens haurien de tornar les terres que ens van treure el 1967 i deixar que tornessin els sis milions de palestins que estan refugiats, entre ells el meu marit", explica.
L'assalt a la flotilla ha posat en el punt de mira les relacions entre Palestina i Israel i ha dificultat encara més el camí de construcció de la Unió per la Mediterrània (UpM), el projecte d'establiment de llaços euromediterranis que mai ha acabat d'arrencar i que hauria de tenir seu a Barcelona. Tot i els pocs èxits de la iniciativa, Almaslamani dóna la benvinguda a la UpM: "Qualsevol intent d'acostar les dues parts, per mínim que sigui, per a nosaltres ja és molt gran".
Després de l'assalt als vaixells de la Flotilla de la Llibertat, la tensió ha tornat a escalar al Pròxim Orient i Almaslamani no comprèn que Israel no rebi sancions internacionals.
"Recordo quan era petita. Un dia van començar a sonar les sirenes que indicaven el toc de queda. Una amiga meva i jo vam començar a córrer. Els soldats israelians van començar a disparar i ella va morir". Salam Almaslamani va viure els primers 20 anys de la seva vida, fins al 1967, a Nablus (Cisjordània).
Com que vivia en una de les poblacions del centre de la ciutat, sovint els soldats israelians desallotjaven tota la família per fer servir l'habitatge com a punt estratègic de vigilància. "Aleshores havíem d'anar a casa un familiar, sense saber fins quan", recorda. "Recordo que durant la meva infància faltava de tot. Quan vius així, et fas gran de cop, encara que siguis un nen petit".
Tot i que recorda 'l'horror, la por, la impotència i la ràbia' que sentia quan era una nena, l'horroritza encara més veure com ha empitjorat la situació als territoris ocupats. "Abans no hi havia el mur, ni tants punts de control, que ja arriben als 600", explica.
Per a la presidenta de la comunitat palestina, el govern de dretes de Benjamin Netanyahu hi té molt a veure. "D'un govern militar, què en podem esperar? Guerres", assegura.
"S'haurien d'imposar sancions"
Almaslamani lamenta els "crims de guerra" que perpetua l'estat d'Israel, com l'assalt a la Flotilla de la Llibertat, que va causar la mort d'almenys nou persones –deu, segons els cooperants propalestins–. Però el que més li dol és que diversos països, entre ells Espanya, segueixin mantenint els vincles comercials amb Israel com si res no hagués passat. "S'haurien d'imposar sancions", reclama.
Solucions al conflicte? "Sempre tenim esperança que Palestina fos un estat i que poguéssim viure els dos estats junts. Però per això ens haurien de tornar les terres que ens van treure el 1967 i deixar que tornessin els sis milions de palestins que estan refugiats, entre ells el meu marit", explica.
L'assalt a la flotilla ha posat en el punt de mira les relacions entre Palestina i Israel i ha dificultat encara més el camí de construcció de la Unió per la Mediterrània (UpM), el projecte d'establiment de llaços euromediterranis que mai ha acabat d'arrencar i que hauria de tenir seu a Barcelona. Tot i els pocs èxits de la iniciativa, Almaslamani dóna la benvinguda a la UpM: "Qualsevol intent d'acostar les dues parts, per mínim que sigui, per a nosaltres ja és molt gran".
No hay comentarios:
Publicar un comentario